LA DESCOBERTA D'UN NOU MÓN AL SEGLE XVIII

Capità Cook, navegant i explorador del Pacífic

L'eixida de la foscor, del dogmatisme religiós, de la sumissió política vingué també acompanyada de la curiositat per conéixer el món. Els homes i les dones del s. XVIII es savien posseïdors de la intel.ligència suficient per descobrir per ells mateixos com era el món, doncs Descartes al 1637 ja havia dit aquella famosa frase: "Cogito, ergo sum" (Pense, sóc), que resumeix la lluita de l'individu humà contra les tenebres, la superstició i la falsedat. 

En el s. XVIII aquesta curiositat no quedà satisfeta amb la descoberta newtoniana de les lleis que expliquen el moviment de tots els cossos celests i terrestres, ni l'estudi del cos humà, sinó que els científics organitzaren expedicions transoceàniques amb la intenció d'estudiar la riquesa botànica d'altres continents. Allà no sols descobriren noves plantes, ni animals sinó pobles que vivien d'una manera totalment distinta a l'europea i que posava en qüestió de nou tota la seua cultura.  

Un dels escriptors més importants del període que novel.la tot aquest enfrontament amb aquest Nou Món, fou Jonathan Swift, en Els viatges de Gulliver.  Ací vos deixe una mostra en vídeo: Quins referents de l'epoca són esmentats? Què s'atreveix a criticar Swift?

Ara en sabem un poc més de Gulliver al que tenim al llit del riu Túria en València i per l'esquena del qual és possible que heu relliscat de menuts algun diumenge al matí.