Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de juny del 2012

UNA HISTÒRIA DE VENÇUTS

L'ORIGEN DEL MÓN d' Eduardo Galeano.


El hambre, que mata callando, mata a los callados.
Hacía pocos años que había terminado la guerra de España y la cruz y la espada reinaban sobre las ruinas de la República. Uno de los vencidos, un obrero anarquista, recién salido de la cárcel, buscaba trabajo. En vano revolvía cielo y tierra. No había trabajo para un rojo. Todos le ponían mala cara, se encogían de hombros o le daban la espalda. Con nadie se entendía, nadie lo escuchaba. El vino era el único amigo que le quedaba. Por las noches, ante los platos vacíos, soportaba sin decir nada los reproches de su esposa beata, mujer de misa diaria, mientras el hijo, un niño pequeńo, le recitaba el catecismo.
Mucho tiempo después, Josep Verdura, el hijo de aquel obrero maldito, me lo contó. Me lo contó en Barcelona, cuando yo llegué al exilio. Me lo contó: él era un niño desesperado que quería salvar a su padre de la condenación eterna y el muy ateo, el muy tozudo, no entendía razones.
- Pero papá – le dijo Josep, llorando -. Si Dios no existe, quién hizo el mundo?
- Tonto — dijo el obrero, cabizbajo, casi en secreto -. Tonto. Al mundo lo hicimos nosotros, los albańiles.
El libro de los abrazos.

divendres, 18 de maig del 2012

LA POESIA CASTELLANA DEL SEGLE XX


En aquest dossier trobareu les activitats de l'assignatura de Castellà per al tercer trimestre relacionades amb el projecte "Llums i ombres al segle XX".

El segle XX ens regala testimonis visuals i sonors impagables, com veure i escoltar al propi Pablo Neruda recitant els poemes 15 i 20 de "Veinte poemas de amor y una canción desesperada"


dissabte, 26 de novembre del 2011

LA DESCOBERTA D'UN NOU MÓN AL SEGLE XVIII

Capità Cook, navegant i explorador del Pacífic
L'eixida de la foscor, del dogmatisme religiós, de la sumissió política vingué també acompanyada de la curiositat per conéixer el món. Els homes i les dones del s. XVIII es savien posseïdors de la intel.ligència suficient per descobrir per ells mateixos com era el món, doncs Descartes al 1637 ja havia dit aquella famosa frase: "Cogito, ergo sum" (Pense, sóc), que resumeix la lluita de l'individu humà contra les tenebres, la superstició i la falsedat. 

En el s. XVIII aquesta curiositat no quedà satisfeta amb la descoberta newtoniana de les lleis que expliquen el moviment de tots els cossos celests i terrestres, ni l'estudi del cos humà, sinó que els científics organitzaren expedicions transoceàniques amb la intenció d'estudiar la riquesa botànica d'altres continents. Allà no sols descobriren noves plantes, ni animals sinó pobles que vivien d'una manera totalment distinta a l'europea i que posava en qüestió de nou tota la seua cultura.  

Un dels escriptors més importants del període que novel.la tot aquest enfrontament amb aquest Nou Món, fou Jonathan Swift, en Els viatges de Gulliver.  Ací vos deixe una mostra en vídeo: Quins referents de l'epoca són esmentats? Què s'atreveix a criticar Swift?



Ara en sabem un poc més de Gulliver al que tenim al llit del riu Túria en València i per l'esquena del qual és possible que heu relliscat de menuts algun diumenge al matí.